És vocació?

En ser mestre, sempre m'ha agradat esbrinar com aprenem tant des dels mes de menuts, tot passant per la infància, l'adolescència, la joventut i la vellesa. I la tasca d'ensenyar és, dia rere dia, més apassionant, plena de riqueses psíquiques, valors, comportaments, gestions dels coneixements, els nous recursos de tota mena, els fets conceptuals, les metodologies didàctiques per tal de treballar arreu les activitats dins a les aules com també fora o el que en diem l’educació no presentada tan formalment i fins i tot la informal; puix que, bo i ensenyant aprenem i la pràctica fa el mestre, sobretot quan li renaix una nova teoria i la porta a termini i això es desenvolupa de mode successiu.

El fet més meravellós és observar com es va tot desenvolupant la creativitat innata de qualsevol xiquet quan és ben motivada pels seus familars i els docents; per la qual cosa, cada persona és singular i, per això, ben sovint, els seus interessos són ben diversos; i considero que aquesta temàtica es troba poc desenvolupada dins les diferents etapes de les institucions educatives.

M'agrada l'Orientació personal i professional de la qual en sóc coordinador així com de l'acolliment universitari.

Escric a la revista Didàctica, Innovació i Multimèdia (DIM) i en aquests moments participo a les recerques 1, 2, 3, 4 i sobre Formació i Desenvolupament Professional dels Docents a la Societat del Coneixement. I desenvolupo activitats didàctiques diàries sobre Societat del Coneixement, Tecnologia i Educació.

Unes paraules des de la Facultat d'Educació de la UNED del curs 2006-2007.